CASTELLTERÇOL, dimarts de Carnestoltes. A primera hora del matí els Escudellers comencen a omplir d'aigua les 28 calderes i a encendre els focs. Entretant, en 4 calderes a part, es couran les carns en una barreja d'oli, llard de porc i una mica d'aigua tot seguint un ritual d'ordre i temps de cocció. Primer la vedella, a continuació el porc i finalment el pollastre couran per espai d'unes dues hores i mitja. S'afegeix les espècies a les carns. Es salen les 28 calderes i tot seguit s'hi reparteix tot el concentrat de carns. Mentre les calderes van bullint es pesen les racions d'arròs i fideus en uns cabassos. Una hora abans de servir es reparteix la botifarra negra a les 28 calderes i a 20 minuts d'acabar s'hi afegeixen l'arròs i els fideus. Uns 240kg. de carns de vedella, porc i pollastre amb 100kg. d'arròs i 90kg. de fideus seran cuinats en 28 calderes de 50 litres. Se sol repartir cap a la una del migdia i la gent se la menja a la plaça o se l'emporta a casa seva. Les aproximadament 5500 racions desapareixen en un tres i no res. Una característica important és que aquesta escudella és totalment càrnia, no s'hi posa cap verdura, i una altre és que les calderes es posen a sobre del foc penjades amb ganxos en una barra llarga subjectada pels extrems en uns trespeus molt grans. Hi ha diverses hipòtesis sobre l’origen d’aquesta tradició. Podria provenir de la celebració d’un pat abans del dejuni de la Quaresma, lligat a la festivitat del Carnaval. Tanmateix, els seus orígens poden estar relacionats amb l’anomenada “sopa dels pobres”, un menjar que es donava a les persones més necessitades del poble en una època de penúries.
Tot i què no s'ha trobat documentació al respecte, hom creu que els orígens d'aquesta tradició es remunten a la segona meitat del segle XVI per les celebracions de les eleccions dels òrgans de govern i batlle de la vila. De finals del segle XIX es troba més documentació escrita i fotogràfica, però és en els principis del segle XX on es troba més informació. Durant la Guerra Civil Espanyola es va aturar totalment la celebració d'aquesta festa, com tantes d'altres, per tornar a reprendre la festivitat a partir del febrer de 1939 i fins a dia d'avui. Antigament es recollia per totes les cases i botigues del poble diferents viandes i ingredients per a cuinar-la, però des de la segona meitat del segle XX és l'Ajuntament qui gestiona i proveeix del necessari perquè els Escudellers puguin elaborar-la. A partir dels anys 70 o 80 del segle passat ja es té un control més acurat de l'elaboració i les quantitats dels ingredients, i es pot parlar d'una recepta, que perdura en el temps, però que intenta adaptar-se als gustos actuals.
